Final de vida
Un espai per expressar-te amb sinceritat, per reconciliar-te amb tot el que necessitis, i per honorar la vida.
Sabem que morirem.
El camí cap a la mort l’emprenem de manera natural des del moment que naixem. Però, qui ens prepara per al dol que suposarà, per a nosaltres, la nostra pròpia mort?
Acomiadar-te de totes les persones que estimes, de tots els projectes i il·lusions, pot ser devastador, i és molt normal que davant d’això apareguin emocions com:
LA RÀBIA
Amb els metges, amb els teus cuidadors i fins i tot amb tu mateix per haver emmalaltit.
LA TRISTESA
Dolor per deixar de veure la teva família, les teves amistats, per deixar la teva vida i el teu món.
LA INCERTESA
Què quedarà de mi? Com em recordaran?
LA CULPA
Sentir-te una càrrega, no suportar veure patir els teus éssers estimats.
LA INCOMPRENSIÓ
En algunes ocasions, pot ser que algunes persones t’evitin, i en d’altres pot ser que siguis tu qui les vulgui evitar i tinguis dificultats per expressar-te amb elles.
LA POR
A morir, a patir dolor… Por per no saber on aniràs.
També pots sentir...
I és que...
Que poc es parla del mateix dol que viu la persona que sap que morirà...
D’aquest procés d’assimilació i acceptació d’una de les experiències més doloroses i més importants que viurem mai: la mort.
Necessites expressar-te, i que important és que ho facis. Que puguis dir tot el que sents i penses, sense judici ni filtre.
Com, també, que et donis l’oportunitat de reconciliar-te amb tu mateix i amb totes les persones amb les quals necessitis fer-ho, i d’expressar el teu amor cap a totes les teves persones estimades.
Per això, l’acompanyament del final de vida és un espai per expressar la teva por, la teva ràbia i la teva angoixa, i també, per a honorar la teva vida.
I sobretot, per donar visibilitat a aquest moment de partida. Donar-li la visibilitat que es mereix. I donar-li (o donar-te) permís per morir.
Acceptar la nostra pròpia finitud i no convertir l’experiència de morir com una cosa tràgica sinó com una cosa natural que mereix ser viscuda a cor obert, posant actitud, ritual, harmonització i sentiment.
Amagar fa patir. Veure dona pau.
I la família, què?
Les famílies i persones properes sovint pateixen en silenci per evitar que la persona que ha de morir pateixi. També s’enfronten a nombroses emocions: esgotament quan exerceixen el rol de cuidadors, por a si tindran la capacitat de sostenir la situació, tristesa, ràbia, estrès, angoixa pel futur…
I moltes vegades és difícil saber com acompanyar la persona que estimen i que es troba al final de la seva vida.
Al mateix temps, la tranquil·litat de la família repercuteix directament en el benestar de la persona malalta. És un pilar essencial per a poder acomiadar-se amb calma i amor, malgrat la tristesa i el dolor que això comporta.
És per això que, en l’acompanyament de final de la vida, és important involucrar els familiars i les persones més properes. Per a això, es poden combinar les sessions individuals amb les sessions familiars, com també, realitzar sessions de format individual amb els diferents membres de la família. L’acompanyament és flexible, ja que cada cas és únic.
Com començar l’acompanyament de final de vida?
Començarem per tenir una primera sessió gratuïta, per a conèixer-te, saber què ha passat, com estàs en aquest moment i que puguis compartir tot el que sentis. Jo t’explicaré com podré acompanyar-te, i si així ho desitges, seguirem endavant.
A través del camí del final de vida aprendrem a comprendre les nostres intenses emocions; el buit, el dolor, la tristesa, la ràbia, la culpa, la incomprensió, la por, i això ens donarà tranquil·litat.
Coneixerem cada corba, cada pujada i cada baixada fins a arribar a trobar un sentit a la nostra vida i a la nostra partida quedant-nos satisfets/es i en pau.
A més, si vols, t’oferiré propostes de tipus artístic, vivencial o energètic (escriptura, dibuix, exercicis dinàmics, reiki…) sempre que t’interessin i encaixin amb tu.
Al final es converteix en un espai en un temps en el qual descobrir-nos, descobrir una nova manera de viure, de sentir-nos i percebre la vida.
La nostra obra d’art està a punt de difuminar-se, i és el moment de, amb molta (auto) escolta, dedicació, entrega, amor i creativitat, mimar-la, cuidar-la, polir-la si cal, homenatjar-la i donar-li un agraïment infinit, a la vida, i a cada ésser que ens ha acompanyat d’una manera o altra.
Com us acompanyaré?
El camí cap al final de la vida és un procés únic i exclusiu de cada persona. És molt delicat i sensible, dolorós i amorós alhora.
Per això, acompanyo d’una manera propera, senzilla, i honesta. Amb tota la meva presència, atenció plena i escolta, creant un espai segur, de confort, de suport, un espai de confiança i complicitat, sense judicis i amb absolut respecte.
Un espai on pots ser tu, amb les teves emocions i sentiments, amb els teus dubtes, les teves inquietuds, les teves ajudes, i les teves reflexions. Tu marcaràs el camí i el ritme del procés, i jo caminaré al teu costat.
A partir de la metodologia de la Doctora Elisabeth Kübler Ross, el Mètode de la Teràpia de la Dignitat -que és el terme que va utilitzar el Dr. Harvey Max Chochinov en col·laboració amb diferents investigadors-, els estudis de Secpal i la meva pròpia experiència personal i d’acompanyament, he dissenyat el meu mètode: Gira-Vida.
El Gira-Vida és el teu mètode perquè girarà segons dicti el teu cor; segons el que sentis farem: tu gires la teva vida, de principi a fi.
Honorar la vida i el record
En l’acompanyament al de final de la vida, també podrem abordar temes que per a tu, o per al teu familiar, són importants de ser recordats.
Si vols, podrem fer entrevistes que podran servir de biografia familiar, i conservar-la com a record, o bé, compartir-la més endavant amb les persones que tu vulguis.
A través d’aquest treball, homenatgem la vida de la persona que se’n va, la seva memòria, i fem un gran repàs de la seva vida des de diferents punts de vista.
Aquestes converses, treballs o projectes ajuden a fer que la persona marxi en pau, que es reconciliï i honri tot el que ha fet.
Al mateix temps, si la persona així ho desitja, podrem pensar com li agradaria que fos el seu funeral o crear algun acte de comiat, o deixar escrita una carta o qualsevol altre regal per als seus éssers estimats.
La meva història personal,
acompanyant al meu pare
Sempre recordaré els últims mesos de vida del meu pare. Va ser dur i dolorós veure’l emmalaltir, a poc a poc, camí cap a la mort. Però al mateix temps va ser un privilegi i un regal poder compartir aquest camí junts. Ell em va acompanyar a la vida; en el primer naixement, i jo el vaig acompanyar a la mort; al segon naixement.
I si hi ha una cosa que m’omple de pau és no haver fugit.
Haver-lo acompanyat i acceptat cada moment, per molt dolorós que fos, m’omple d’amor i alegria.
Acompanyar el meu pare en l’últim tram de la seva vida és de les experiències més intenses, significatives i boniques de la meva vida.
Em sento molt agraïda per la manera com es va deixar acompanyar, mimar i cuidar, la seva obertura a cadascuna de les nostres propostes durant el seu últim any de vida i per les seves iniciatives. Hem viscut grans moments i hem tingut grans converses, d’aquelles que només tenen lloc quan un tumor truca a la porta amb un bitllet d’anada, sense el de tornada.
Penso que la clau per poder acompanyar-lo, perquè pogués marxar en pau, va ser posar-nos al seu lloc, per comprendre el procés interior que ell aniria fent, sense voler forçar res.
Perquè si hi ha quelcom molt important sobre l’acompanyament al final de la vida –i això ho he pogut comprovar no només amb la meva experiència personal, sinó amb els anys que porto acompanyant gent gran i malalts terminals- és que la persona que morirà és la protagonista.
És la seva història, i fins i tot en la seva etapa final, els que l’acompanyem estem al seu costat, deixant-lo decidir i marcar el ritme.
Preguntes freqüents
On es durà a terme l’acompanyament de final de vida?
En el cas que estigui a casa i no pugui/vulgui desplaçar-se, es faria acompanyament domiciliari.
Per a famílies; tant es pot fer al mateix hospital com a casa o, si es vol un espai privat, a la consulta.
Quan és el millor moment per començar?
I si ets membre de la família?
Per qui és l’acompanyament al final de la vida?
Per a totes les persones amb malalties terminals, tinguin l'edat que tinguin.
Per a persones d’edat avançada que senten que volen aprendre a morir en pau; que són conscients que s’apropa el moment, però tenen por i/o assumptes pendents.
I per a les persones que tinguin un familiar o un ser estimat diagnosticat de qualsevol malaltia degenerativa i/o terminal, i senten que necessiten suport per a transitar aquesta etapa de la seva vida, així com per acompanyar el seu ésser estimat.
Com seran les sessions amb mi?
Segueixo un enfocament integratiu relacional amb el contacte humà com a base de la relació terapèutica, i l’empatia com a base d’aquest vincle entre nosaltres. També, si vols, t’oferiré propostes de tipus artístic, vivencial o energètic (escriptura, dibuix, exercicis dinàmics, reiki...) sempre que t’interessin i encaixin amb tu.
Per què fer acompanyament al final de la vida?
Aprendre a morir és molt important perquè és el segon moment més important de la vida. El primer és el nostre naixement, i el segon és la nostra mort; les dues experiències són úniques i exclusives del moment present: s'enfronten per primera i última vegada, mai més les tornarem a viure. Així que et convido a viure-les amb el cor obert.
Quin preu tenen les sessions d'acompanyament al final de vida?
La primera sessió és gratuïta, no té cap cost. A partir d'aquí, si ho desitges, podrem continuar amb:
- Sessió individual de 1 hora: 45€
- Sessió familiar de 2 hores: 35€
Bonic i emotiu acomiadar-te perquè puguis marxar en pau
I perquè les persones que es quedin, es quedin amb la mateixa pau.
Reconforta a ambdues parts i estableix un nivell de connexió que en cap altre moment de la vida es viu.
Si ressona amb tu, si et ve de gust, podem començar amb una primera sessió per conèixer-nos. T’explicaré com podré acompanyar-te, i tu decideixes, sense compromís, si vols avançar.